La vida d’un iogui és aquella que busca l’harmonia amb els principis que regeixen l’univers i es compromet a perfeccionar-se fins arribar a connectar amb la seva naturalesa divina
La idea general és que, individualment, som com onades d’un gran mar. En aquest sentit tots estem interconnectats i tenim la mateixa essència. Tots estem fets de cos, ment i ànima, un ànima individual que està unida i forma part d’una ànima universal. El iogui sap, té fe, que pot anar sent cada cop més un reflex d’aquest absolut que està en ell i del qual és el mitjà.
Hi ha dos tipus de ioguis: els renunciants, que abandonen la vida comú per retirar-se a la seva pràctica espiritual de forma ininterrompuda, o aquells que tenen el mateix propòsit de realitzar-se, però vivint en societat. Aquests tenen més difícil establir-se en una pràctica regular, però alhora tenen més possibilitats d’interactuar amb d’altres persones i contribuir al bé comú. Avui ens centrarem a comentar la vida d’un raja iogui que viu en societat.
Aquest iogui matina per començar el seu sadhana o pràctica espiritual abans d’anar a treballar. Se n’ha anat a dormir d’hora i es desperta aviat amb gran precisió; és molt disciplinat, ràpidament connecta amb la respiració i amb el nou estat mental per fer que l’energia universal es manifesti a través d’ell. Fa moviments de desbloqueig suaus, visualitza el seu dia i utilitza mètodes de neteja corporal, externs i interns, com passar aigua amb sal per les fosses nassals, beure una infusió de te amb llimona o fer moviments circulars de l’abdomen.
Després passa a fer una combinació de moviments físics basats en les asanes o postures de ioga, exercicis de respiració i meditació. La idea és anar interioritzant i connectant-se amb l’ésser. Per això ha de transcendir el propi cos, carregar-se d’energia, dirigir els sentits cap a l’interior, aquietar els pensaments i meditar en l’ésser individual o absolut.
Seguidament pot beure un suc vegetal o menjar cereals amb fruits secs i llet d’arròs, per posar un exemple, però no oblida que no només ha de viure dels aliments. El iogui nodreix no només el seu cos físic, sinó també l’energètic i l’espiritual.
Alguns dels mètodes que fa servir son: alimentar-se essencialment d’aliments frescos, sobretot d’origen vegetal, fer exercicis de respiració per carregar-se d’oxigen i eliminar els residus de diòxid de carboni, fer l’exercici just per vivificar el cos però no baixar-ne l’energia, anar a llocs amb aire pur per poder estar al sol una estona. Menjar amb moderació per facilitar la digestió i menjar fibra per facilitar l’evacuació. És essencial no malgastar en excés l’energia sexual, ja que això li aporta una gran vitalitat. El cos espiritual l nodreix amb la meditació. El seu objectiu es mantenir l’estat meditatiu tot el dia.
Respecte a la feina, entén que té el dret i l’obligació de treballar per generar els recursos suficients per viure amb dignitat ell i la seva família. Mira de fer una feina que d’acord amb el seu talent o naturalesa o que estigui arrelada en el seu àmbit social o familiar, però sempre amb vocació de servei. També procura participar en projectes que ofereixin un servei social, que millorin la vida de les persones i que ajudin a desenvolupar la consciència.
El iogui actua renunciant al fruit de les seves accions, ho fa tot de la millor manera possible sense preocupar-se dels efectes, ja que sap que els resultats depenen de molts factors. La feina la fa mantenint l’entusiasme, maximitzant les accions positives, i seguint els principis de vida de les ensenyances tradicionals basades en el respecte i la no violència, la veracitat i l’honestedat.
Quan torna a casa és moment de compartir i gaudir la vida amb els seus. Sopa lleuger i ho combina amb un temps per a l’autoestudi, observant com ha anat el dia; llegeix algun paràgraf dels textos sagrats i acaba meditant per reconnectar-se i oferir els fruits de les seves accions. Es refresca i es renta abans d’anar a dormir amb la consciència elevada.