LES SENDES DEL IOGA

Hi ha diferents camins per arribar a l'objectiu del Ioga, la unió amb Brahman. Se'ls coneix com els quatre tipus principals de ioga:

Karma Ioga. El sender de l'acció
Bhakti Ioga. El sender de la devoció
Gñana o Jnana Ioga. El sender del coneixement o de la saviesa
Raja Ioga. El sender del control físic i mental

Es considera que cada un d'aquests senders s'ajusta a diferents temperaments humans i maneres d'encarar la vida, encara que en el fons tots ells són aspectes d'una mateixa cosa, ja que comparteixen una mateixa destinació i estan estretament relacionats. Així, per aconseguir l'estat de Ioga, l'aspirant ha d'integrar aspectes dels diferents senders.

Karma Ioga. El camí de l'acció

Aquí la paraula "Karma" designa un tipus d'acció específica, la que sorgeix d'una actitud interna cap a l'acció desinteressada. Es refereix a una actitud vital guiada per un esperit de servei als altres i el desinterès als fruits, al resultat de les accions que duem a terme. El Karma Ioga purifica el cor, ja que ens ensenya a actuar per amor, sense buscar èxits ni recompenses. És una orientació adequada per a persones actives, expressives i de naturalesa extravertida.

L'objectiu del Karma Ioga és aconseguir l'alliberament de l'esperit a través de l'acció, superant qualsevol motivació egoista, sense que l'acció estigui influenciada per la personalitat o l'ego. No hi pot haver Karma Ioga si és la personalitat la que està darrere de les nostres accions.

Per això, seguir el ioga d'acció desinteressadament implica realitzar qualsevol activitat, per senzilla que sigui, amb una actitud conscient, de lliurament, de desprendiment pel que fa als resultats d'aquesta acció. El Karma iogui actua per amor, de forma solidària i generosa, oferint la seva acció i els resultats d'aquesta a la Divinitat, al Jo Sóc, sense esperar res a canvi.

Alguns autors consideren el Karma Ioga com un tipus de meditació dinàmica en què l'aspirant s'implica totalment en l'acció i la realitza amb total consciència, però alhora, interiorment roman desenganxat dels seus resultats. Per aconseguir-ho pot ser útil mantenir la ment centrada amb la repetició d'un mantra mentre es realitza qualsevol activitat. Així, el Karma iogui es converteix en un instrument perquè l'acció pugui realitzar-se però no és el protagonista d'aquesta. Fins al punt que, amb la pràctica, l'acció generosa, lliure d'ego, que no produeix cap karma negatiu esdevé una actitud natural, espontània, permanent.

Aquesta actitud de servei i desinterès és molt important ja que com apareix en el Bhagavad Gita "ningú està lliure de l'acció ni tan sols un moment", ja que la nostra ment i el nostre cos fluctuen constantment.

"El que ha vist que la 'no-acció' està en l'acció i 'l'acció' a la no-acció, és realment savi. Tot i que estigui ocupat en l'acció, roman en la tranquil·litat de l'Atman (Ser) ". Bhagavad Gita

Bhakti Ioga. El Ioga de l'amor i la devoció

"Bhakti" traduït normalment com devoció o amor representa el camí de la devoció i sol atraure persones amb major tendència emocional.

El practicant de Bhakti Ioga és un devot, un amant i l'objecte del seu amor és el Diví, l'Ésser Suprem. Considera que hi ha un Ésser Suprem, una consciència superior que el transcendeix i se sent inclinat a desenvolupar una relació directa, intensa i fins i tot a dissoldre’s completament amb el diví.

Aquest lliurament purifica les emocions de l'ésser humà i les canalitza cap al Diví. Aquest lliurament també pot orientar-se cap el gurú, el mestre, la humanitat, la naturalesa, l'Absolut o un altre objecte de Devoció, i a través d'ella el Bhakti iogui arriba a comprendre i a experimentar la Unitat: "Tots som un". L'actitud devocional fa que la relació amb tot el que existeix es transformi en un acte d'amor i es vegin tots els éssers com una manifestació de l'energia divina. El fet que Bhakti iogui estigui motivat principalment per la força de l'amor i vegi a la Divinitat com l'encarnació de l'amor pot degenerar en ocasions en un sentimentalisme o una actitud somiadora si no s'equilibra amb una pràctica d'introspecció sincera. Aquest és un risc que apareix en totes les religions quan l'actitud devocional està desconnectada de l'amor pur o es basa en pràctiques realitzades mecànicament.

Hi ha diferents graus de devoció, com també diferents mètodes a través dels quals el Bhakti iogui canalitza les seves emocions en un amor i una devoció incondicionals.

Kirtanam: consisteix a cantar el nom de la Divinitat. Normalment melodies simples que es poden acompanyar amb instruments musicals. El cant es converteix així en una forma de meditació que recorda el diví.
Smaranam: recordar contínuament a la Divinitat en totes les seves formes. Sovint en la seva encarnació o imatge humana. (Per exemple, Sri Krishna.)
Padashevanam: servei al mestre viu. En aquest cas la desafecció també pot manifestar inclinant als peus del guru. O bé veneració als peus de la Divinitat, com a part de la cerimònia d'adoració. Els peus es consideren tradicionalment com el punt extrem del poder espiritual i de la gràcia.
Archanan: adoració ritual i ofrenes.
Bandanan: adoració mental a totes les coses com a manifestacions de la Divinitat.
Atma nivedanam: actitud de total rendició a la voluntat divina.
Sakhyam: sentiment d'amistat pel diví, que és una forma mística més íntima d'associació amb Déu.
Un altre dels riscos del Bhakti és que l'aspirant oblidi completament la seva capacitat racional, ja que això podria portar cap al dogmatisme o el fanatisme.

L'esperit Bhakti veritable és aquell que sorgeix com un procés espontani i independent dins de l'individu i genera una experiència personal elevada.

Gñana Ioga. El ioga del coneixement

A l'Índia, el Gñana Ioga s'associa a la filosofia vedanta que es basa en tres elements principals: l'estudi de les escriptures, la discriminació entre el real i l'irreal per mitjà de la raó i l'experiència intuïtiva. Esmenta set etapes o nivells de saviesa que condueixen a l'alliberament dins el camí del Gñana Ioga.

El Gñana Ioga s'estructura en 7 parts:

Viveka: discriminació o discerniment entre el permanent i el transitori, entre el real i l'irreal, el etern i finit, la personalitat humana i el jo supra personal. És a dir, la constant pràctica d'observar el món com el que és, una realitat finita i canviant que no s'ha de confondre, ni tan sols en la seva faceta més agradable, amb la realitat i la felicitat transcendental.
Vairagya: renunciació de tots els objectes mundans i celestials. Renúncia davant els fruits de les pròpies accions
Tapes: austeritat
Mumukshutra: anhel d'emancipació. Impuls cap a l'alliberament. Conrea l'impuls espiritual
Sravana: escoltar la tradició sagrada i els ensenyaments del Mestre
Manana: reflexió sobre el que s'ha escoltat
Nididhyana: meditació sobre les doctrines revelades pel Mestre o les escriptures. Aquesta meditació o contemplació de la veritat condueix a l'estat de super-consciencia (samadhi)

Aquest tipus de ioga atreu habitualment a personalitats filosòfiques i intuïtives que tenen un profund interès per descobrir la seva veritable essència i que utilitzen les seves facultats mentals (la voluntat, la raó) per reflexionar sobre els diferents aspectes de la dualitat i els principis universals.
Les eines del Gñana iogui són la reflexió, l'estudi, l'auto-observació i, sobretot, la meditació.

Raja Ioga. El ioga mental

El Raja Ioga és el camí del control físic i mental. És la via de la introspecció i ofereix un mètode per controlar els processos de la ment i arribar a canalitzar i convertir aquesta energia mental i física en energia espiritual.

El procés que segueix el Raja iogui consisteix a indagar en el seu món interior, explorant els diferents nivells i processos de la ment i de la consciència (conscient, inconscient, superconscient), de menys a més profund per arribar a comprendre la seva essència, la seva veritable natura.

El camí del Raja Ioga permet a l'aspirant arribar a conèixer el seu veritable potencial i trobar les eines i els mètodes per desenvolupar-lo.

Els Ioga-Sutras de Patanjali estan considerats per alguns autors com el text clàssic que conté l'essència del Raja Ioga, mentre que altres creuen que el Raja Ioga és més ampli, i inclou a més de sistemes específics com els Ioga-Sutras, altres com el Kundalini, el Kriya, el Mantra o el Dharma Ioga.

Els Ioga-Sutras recullen el sistema de ioga proposat per Patanjali en una sèrie de 196 aforismes (els sutres) estructurats en quatre capítols.

Capítulo I. Samadhi-Pada. Dedicat a la super-consciencia. Format por 51 aforismes (versos)
Capítol II. Sadhana-Pada. Dedicat a la pràctica. Té 55 aforismes.
Capítol III. Vibhuti-Pada. Dedicat als poders psíquics. 56 aforismes.
Capítol IV. Kaivalya-Pada. Dedicat a l'alliberament. 34 aforismes.

Els capítols segon i tercer presenten la sèrie progressiva de passos o disciplines que, purificant la ment i el cos, condueixen al iogui a la il·luminació, a l'estat de Ioga. Aquesta sèrie de vuit passos constitueix el Asthanga Ioga.

1. YAMA. Codi de conducta social
2. NIYAMA. Observances. codi personal
3. ASANA. Postura
4. PRANAYAMA. Control de l'energia vital (prana) a través de la regulació de la respiració
5. PRATYAHARA. Aïllament o control dels sentits
6. DHARANA. concentració
7. DHYÂNA. Meditació o contemplació
8. SAMADHI. Superconciencia. Il·luminació.